Impostora

No sóc qui tothom creu que sóc. Que em coneixes? No em conec ni jo.

Vull ser jo, vull ser maca. Vull canviar i ser. I sé que no pot ser, que no serà. Ho sé. Tot en mi ho anuncia. Ja he canviat. I per sempre.　

Vull que m’estimi algú. Per sempre. Vull estimar-lo jo, i deixar-me conèixer. Vull mostrar-me realment, vull tenir valor i llençar-me. Confiar en algú q m'abraci, q em protegeixi i em consoli. Vull que algú em cuidi. Que sóc autosuficient, una lluitadora que no es deixa ajudar? Closques. Tot escuts i proteccions per a vestir la meva invàlida ànima de disfresses de colors i futileses, per mai deixar veure el meu interior. Jo, el que de veritat necessito és que m'abracis. És la meva raó de vida, el que em fa tirar endavant. Però mai ho fas. Mai ho has fet ni ho faràs. I jo tampoc t'ho demanaré. No pas.　

A vegades sento que perdo el món. Que ja non plus hi estic connectada. I sento por, por de caure en el buit, o de no poder-hi caure hi restar suspesa en l’eternitat, sempre allà endalt, sempre esperant la caiguda que sé que succeirà, però es recrea en l’espera.

I no sóc estúpida saps? I menys amb aquest accent tan insultant amb que remarques la u. I el pitjor és q sé que tens raó. L'únic que sé és que ara no vull que ningú em vegi, no puc sortir. Mai com ara m’havia sentit així. Mai com ara havia sigut tan gorda. Mai com ara havia tingut tan poca força per seguir, per lluitar. Perquè no soc més q una estúpida, no? Així perquè esforçar-se? No té sentit.
　
I em voldria trencar en bocins. Es petits cubs, petits píxels que hem reduïssin a pols per a desaparèixer i deixar que la terra se m’empasses. Voldria fondrem i amagar-me, confondrem amb la resta per a no ser descoberta i per a que mai ningú no em tornés a tirar a la cara aquests errors que tan em retrec jo sola.

I mentre em crides i dius totes aquestes veritats que em caven un clot cada cop més profund al pit, i la meva retina no belluga del punt fixa escollit per aquest cop i que serà el fondo de pantalla d’aquests records d’avui per a tota memòria de demà, procuro immunitzar-me i no reaccionar. Gairebé no goso ni parpellejar. No te n'adones de q la llàgrima traïdora puny per escapar d’entre les meves parpelles? No sents els sorolls del meu estómac maltractat, en els llargs silencis? No sóc de pedra.　

I aquesta deixadesa que tant em costa superar no es més que el producte del meu estat d’ànim amb la malaltia. No veus que et dic la veritat? Odio les escuses, però aquell estiu maleït em va canviar la vida, i si tant de mal em vaig fer al principi, el pitjor va venir al final. No pots pretendre que algú com era jo passes a ser qui sóc ara tan sols en mig mes. I si, questa carrera a ninguna part em va fer ser humana, però al seu pas va derruir també les columnes que em subjectaven, em va desfer la voluntat de sal en tempestes d’aigua marina. Et va transformar la nena esforçada en la tirada que sóc ara. I ja no puc tornar enrere. Vaig provar la droga i ara ja en sóc addicte. Ja no em puc controlar, per això actuo a posteriori, i m’arrepenteixo.

I saps perquè no saps tot això? Saps perquè mai ningú ho ha sabut? Perquè mai he demanat ajuda, ni m’he deixat ajudar? Per què les mentides aguanten el meu món? És fàcil, és senzill. Els vestigis dels 16 anys encara resten en mi, i més del què diries. I entre ells, el tossut orgull que em dicta que haig de ser jo, i només jo, la que surti d’aquí. Si és culpa meva, jo sola ho arreglaré. I no ho vull, no vull que cap altre s’hi fiqui per a que ja no pugui ser la posseïdora del meu destí, per quedar en mans d’altres que posaran per escrit totes les meves febleses, que quedaran així escrites per sempre, com a prova irrefutable d’un passat que no podré amagar.

I per això justament, per aquest motiu, m’han de tancar. No en sortiré sola, i no em deixaré ajudar. Però mai ho diré, seguiré sempre en aquest estat inestable, però sempre perfecte als ulls de la gent. La meva mare em va ensenyar bé.

I ara sí, ara n’estic segura. He caigut tan baix que ja només puc remuntar.
I HO FARÉ, deixaré el vici, tornaré a ser la bona nena.
Seré, altre cop, perfecte.