Et mirava i tot i així no et veia
La teva mirada de pedra es perdia
Lluny meu, lluny de la terra.
No em miraves, no em vols veure.
La por que embolcallava el meu cor
Em clava d’amagat un punyal per l’esquena
En llegir les teves paraules
Que em deixaren nua
Nua de força, am dolor i tristesa
I el per què ressona al meu cap
fuig dels meus llavis
El per què sense resposta,
El per què que em desfà el cor
El per què que em robarà el son:
El per què que mai arribarà a tu.
I tu, assegut davant meu, a dos quilòmetres
T’excuses dient que mai fer-me mal havia entrat als teus plans
Però la llàgrima que dius que et rellisca
Mai caurà a la bassa que ja he omplert jo.
I jo havia tardat dos anys en concordar un equilibri
estable, suficient, necessari, fred i armat
Que el teu amor no tarda dos segons en esborrar
I ara en marxar el meu cor restarà per sempre
descampat, devastat, empobrit, sense ganes de lluitar.
Qui va dir que l’amor no existeix
es que mai en va assumir la caiguda
Potser tu també vas encara per aquest camí
Per això no et dones; no t’és necessari
Si ja tens el que vols per a què exposar-se a patir?
I potser en el fons si q em vas estimar i m’estimes
Però t’és més fàcil seguir en la teva línia
Festa, amics alcohol i música
No et deixen espai mer a mi.
I ara, ara prometo que t’oblidaré
Una setmana sense parlar-te em tancarà la ferida
I el divendres, el divendres et vull veure
Et vull veure i dir-te ja
Que mai ha estat re diferent
I si no em creus mira el q sents
Si no em creus diga’m adéu
No perdis mai les ganes de lluitar. Encara que ara sembli que totes les batalles estan perdudes... et queda la vida per continuar endevant!
ResponderEliminarJo també em fèia promeses, jo també em marcava pautes per oblidar i... només puc dir-te que espero que les teves promeses les puguis complir millor que jo ho vaig fer.
Un no oblida quan vol; però el temps i la conciència (que ara encara no et parla) t'ajudaran a llevar-te un dia i adonar-te que ell ja no és en qui penses al despertar...
Un petó gran!!