Que què sento?

Què sento en recaure?

Com si ho hagués de pensar dos cops abans de respondre. No em fa falta. Em conec bé.

Por, odi, ganes de castigar-me, ganes de canviar, esperança, necessitat desesperada de recuperar el control, profunda tristesa.

El saber que això no té fi i el prometrem q aquest serà el darrer cop. Promeses, milions de promeses que traeixo. Em traeixo.

I mentre les llàgrimes em roden galtes avall, mil pensaments es superposen a la música que m’acompanya en la soledat. 

I exploto, i no paro fins a sentir-me buida, tan sols un cos d’aigua que esborra les seves passes. 

I el mirall, oh mirall traïdor! Realment em tornes la meva imatge? I si m’enganyes vilment, perquè en comparar-me amb elles em segueixo veient feble?

No soc qui vull ser i això em mata. Però si ho fos potser ja no seria persona, ja no seria jo, ja no SERIA.

I mentrestant, m’estic perdent la pel·lícula de la meva vida,

actuant com a una amiga de la protagonista.