Et vaig estimar molt. Et vaig donar el meu tendre cor de nena, tel vaig confiar. I hi vas jugar com amb la resta. Potser no ho feies expressament, pero el mal ja esta fet. Tu vas ser la porta, si, en el fons se que ho hauria sigut qualsevol altre. Pero alli et vas quedar, em vas impulsar, i tu et vas quedar enrere.
Tot i així no entenc perquè no em parles, i no vull creure que es perquè no m’has oblidat, i ara q no em te s i jo tinc algú mil cops millor, no ho pots sofrir. Apanya't!
No et satisfà el que ets ara? Tu sol has pres les decisions que t’hi han dut.
No et nego que encara et recordo, que no deixo de pensar en tu algun cop. Mai no es viuen dues histories iguals. I tu vas ser la primera.
Vaig plorar cada somriure, cada pensament. Però el meu deute va se pagat amb cada llàgrima galta enllà. I vaig comprar amb elles la llibertat que ara tinc, una mica mes forta i menys innocent, mes guerrera i estratega, mes pícara i juganera. Orgullosa de mi, segura i desafiant.
Ara ja estic massa lluny. No em trobaràs. Estic massa amunt, mes enllà dels núvols, de la mà de qui em mereix.
I vora les estrelles, no veus els petits homes perduts per la terra.
Segueix el teu camí, t’asseguro que no voldré mai que sem creuin de nou els nostres destins. Ara sé "que el amor verdadero no es tan solo el primero", no fa falta que m'ho desitgis més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario