Narciseta

Un no meu es un si a la llarga.

I peto, un t’oblidaré.

No crec en les meves paraules

I tu no ho hauries de fer.

Tinc un racó on el fum s'esfuma

Tinc dies de llum i dies de estúpida valentia

Re del que era meu es ja un secret. Tant me fa.

Un consell es quelcom tan mancat de sentit com de ganes de ser escoltat.

Qualsevol cosa que et puguin dir, tu ja ho has pensat set cops.

Dins i fora, no hi soc ni hi seré

Visc lluny d’aquí, en el meu núvol numero 9.

Que feliç era en la innocència, que orgullosa ara de poder escollir.

Res que pugui dir ara serà primícia

Tanta gent ha estat al meu lloc i tanta hi serà.

Estic cansada d’elucubracions que prenen sentit per ser oblidades

De paraules recarregades per descriure sentiments forçats

De ser algú, i una altra davant tots.

Cansada de parlar amb paraules d’altres

D’expressar topics que se m’empalaguen a la llengua

I potser ho estic fent novament.

No culpo ningú de re del que soc, soc on m’han portat les meves pròpies decisions

Soc prou intel·ligent per veure-ho

No compto amb l’influencia de cap exemple, mes q de la meva pròpia experiència, tan real, tant ineludible.

Puc tenir determinacions del passat, però cada u se’l forma i esborrona al seu gust.

 Ningú m’ha empès mai a fugir, ho he fet per intentar trobar-me

I si fujo de l’amor, del q tant em vanaglorio al principi, no es per haver patit, ni per haver-ho vist fer

Es per protegir-me, al meu núvol mai ningú ha pogut arribar.

Confiança, tan sols per qui me la dona, per qui te el gest d'orgull de deixar-se’l perdre per hissar-me al seu costat. 

Puc parlar molt, trec el q no es important per a deixar espai a allò que no dic ni diré.

El meu consell: somriu a la vida, i q es pregunti perquè ho fas.

Felicitat momentània q es dissol com el maquillatge a la pica rere la buida nit de festa.

Soc com la perla de mentida q m’adorna

Tan sols els mes entesos podran dir q no soc qui pretenc ser.

Protegiu-me del que vull. Ho aconseguiré igualment.

Aquesta hauria de ser la nova pagina Del diari secret guardat en algun racó perdut per les illes del pacífic. En el fons no es ni secret ni conegut. Tothom q volgués podria llegir-lo, fins hi tot reconèixer-me, no m’amago. No, en realitat se q tan sols una persona podria entrar i saber que aquestes paraules q mai diria en veu alta son, certament, meves.

No em veig a l’altura de ningú, i no veig a ningú a la meva altura.